Era de justícia que algú com Antoni Bassas, l'equivalent al primer cafè del dia per centenars de milers de persones, tingués l'oportunitat de compartir sense presses les seves reflexions amb els lectors. Núria Escur ha aconseguit una entrevista sòlida, íntima, en què Bassas repassa qüestions professionals, com ara el present i el futur del periodisme, el poder dels mitjans, el poder i els mitjans, les relacions del periodista amb els successius governs de la Generalitat, l'art de l'entrevista, i d'altres més personals, sobre la cultura, la llengua, la identitat, la religió o el Barça. Una entrevista que interessarà tothom i no decebrà els oients del programa de ràdio més escoltat del país.
«La credibilitat parla en veu baixa. I el que necessiti cridar cada dia per fer-se escoltar és que no està fent periodisme, està fent propaganda.»
«TV3 no pot ser una tele autonòmica. Però, si us plau, no carreguem tot el pes de la representació simbòlica del país ni les nostres esperances sobre les espatlles de dos canals de televisió, perquè no és la seva missió suportar aquest pes.»
«Quan entro en uns grans magatzems i veig la superabundància d'oferta de productes em venen ganes de dir: 'Ei, perdonin, no creuen que amb menys passaríem?'»
«Jo sóc dels que no diu mai que pertany a una cultura petita. Perquè en termes europeus pertanyem a una cultura mitjana. Crec que seré l'últim a desanimar-me. Amb mi que no hi comptin, ni per a les eutanàsies ni per a les defuncions.»
«El món ha perdut les velles seguretats, d'acord. Però la pèrdua de dogmes convida a pensar per nosaltres mateixos, a construir les nostres pròpies conviccions. Jo em sento més lliure.»
«Com diu Raimon Pànikkar, qui no sàpiga gaudir d'aquesta vida no sabrà gaudir de la vida eterna. La vida eterna comença aquí i ara, i jo estic disposar a passar-m'ho molt bé.»
