Fa cosa de cent anys, algú va idear la lapidària frase que proclama que "els fets són sagrats, i les opinions, lliures". D'aleshores ençà, els periodistes han acabat, ingenus o cínics, la doctrina que mana separar la informació de l'opinió. Els fets són els fets, exclamen, i engreixen la creença que el periodista és un cambrer polidíssim, innocent o indiferent, que es limita a passar els plats de sopa de lletres. Si les dades són certes, la informació és objectiva, legítima, diuen. Amb informacions incontestables, doncs, els professionals de l'engany publiquen canallades, impunes. Per exemple: "Un niño, grave tras tragarse la tapa de un bolígrafo. Estaba en clase de catalán", titulava la trista cronista del miserable diari. Si no volen fer trampes, trampes tramposes, a més d'acreditar el que diuen, els periodistes han de justificar tot allò que la informació dóna a entendre. Això és el que defensa Francesc Burguet Ardiaca en aquest llibre, amb el qual va guanyar el vintè Premi d'assaig Josep Vallverdú, concedit el novembre del 2003.
Premi d'Assaig Josep Vallverdú
