El naixement i la consolidació de TV3, a partir de l’11 de setembre de 1983, ha estat per a Catalunya i les terres de parla catalana, el fenomen cultural i polític més important del darrer tram del segle XX. A més de ser una eina fonamental al servei de la normalització lingüística, TV3 ha estat la finestra catalana oberta al món, el mirall que n’ha reflectit els batecs diaris, la porta de la modernitat que ens ha dut fins al menjador de casa tots els esdeveniments importants i la pantalla que s’ha passejat per la quotidianitat del nostre país fins a convertir-se en el referent de la societat civil catalana i les seves institucions. Quan es diu de TV3 que és "La nostra", el pronom, més enllà d’un eslògan publicitari, identifica sobretot una manera de ser i de fer, un tarannà i un estil, una determinada perspectiva sobre el món i una manera d’analitzar la realitat i de reflectir-la.
Però l’aventura no ha estat fàcil: entre l’any 1983 i el 2003, TV3 ha hagut de superar dificultats jurídiques, complexitats polítiques i la duríssima competència d’altres cadenes de TV, públiques i privades. Si se n’ha sortit, ha estat per l’equilibri entre qualitat i comercialitat, i sobretot per haver apostat, des del primer dia, per l’agilitat, la innovació tecnològica i l’eficàcia.
.
.
