{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil MS Sans Serif;}{\f1\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 El cavaller Pere Torroella (la Bisbal d\f1\rquote Empord\'e0, c. 1420 \endash 1492/5) \'e9s el m\'e9s destacat dels poetes que a mitjan segle XV van rebre l\rquote her\'e8ncia po\'e8tica d\rquote Ausi\'e0s March i van contribuir a la seva consagraci\'f3 com a cl\'e0ssic. A part d\rquote alguns textos d\rquote atribuci\'f3 dubtosa, Torroella \'e9s autor de quaranta-dues poesies i de diversos textos en prosa, tant en catal\'e0 com en castell\'e0. Aquest biling\'fcisme literari \'e9s el reflex d\rquote un itinerari cortes\'e0 molt lligat al rei Joan de Navarra, futur Joan II d\rquote Arag\'f3: Torroella ingress\'e0 a la seva cort el 1436, i el rei el col\bullet loc\'e0 primer al servei del seu fill Carles, pr\'edncep de Viana, i despr\'e9s al del seu fill il\bullet leg\'edtim Joan, tram\'e8s a la cort napolitana d\rquote Alfons el Magn\'e0nim (1451-1458). Amb l\rquote esclat de la guerra civil catalana (1462-1472), Torroella rest\'e0 fidel a la Generalitat fins que el 1464 torn\'e0 a l\rquote obedi\'e8ncia del rei Joan, i despr\'e9s de la guerra continu\'e0 vinculat al consell de Joan II i del seu successor, Ferran II el Cat\'f2lic. En aquests ambients cortesans Torroella visqu\'e9 en relaci\'f3 molt estreta amb altres poetes de la seva generaci\'f3, com Jaume March, Bernat Hug de Rocabert\'ed o Francesc Ferrer, i tamb\'e9 coincid\'ed amb altres poetes m\'e9s joves, com Joan Ro\'eds de Corella o Romeu Llull. Tot i emmirallar-se constantment en el model d\rquote Ausi\'e0s March, la veu po\'e8tica de Torroella es caracteritza per una s\'edntesi peculiar de tradicions l\'edriques. Bon coneixedor de la tradici\'f3 catalana, dels trobadors cl\'e0ssics i de poesia castellana i francesa, com ho demostren les citacions que intercala en el lai \'abTant mon voler\'bb (XXII), tamb\'e9 conegu\'e9 Petrarca i la l\'edrica italiana, i \'e9s l\rquote autor del primer sonet conegut en llengua catalana (XIV). En castell\'e0 compongu\'e9 nombrosos decires i canciones, i gaud\'ed d\rquote una extraordin\'e0ria celebritat com a misogin pel seu Maldecir de mujeres (XXXVIII), que fou contestat per diversos poetes castellans. En prosa castellana conre\'e0 els g\'e8neres oratoris del razonamiento \emdash especialment una retractaci\'f3 en defensa de les dones (XLVI)\emdash , la complanta i l\rquote ep\'edstola consolat\'f2ria, mentre que la seva correspond\'e8ncia castellana amb Pedro de Urrea i catalana amb Bernat Hug de Rocabert\'ed, Francesc Ferrer i Romeu Llull constitueix una de les exposicions m\'e9s valuoses de la teoria amorosa impl\'edcita en l\rquote experi\'e8ncia l\'edrica del segle XV. [-]
\par
\par \f0
\par }
