{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 Paul Celan, pseud\'f2nim de Paul Antschel, va n\'e9ixer el 23 de novembre del 1920 a Czernowitz, la capital de la Bucovina, aleshores dins Romania (avui Ucra\'efna), i en una fam\'edlia jueva d\rquote expressi\'f3 alemanya que va patir la persecuci\'f3 nazi amb la participaci\'f3 del feixisme roman\'e8s i de l\rquote ucra\'efn\'e8s. El pare, Leo Antschel, fidel al sionisme, va voler que el seu \'fanic fill reb\'e9s una educaci\'f3 jueva i que aprengu\'e9s hebreu. La mare, Friederike Schrager, oberta a l\rquote assimilaci\'f3, el va iniciar en la poesia alemanya. Tots dos van ser deportats a un camp de Transn\'edstria; ell va morir de tifus al cap de poc temps, ella d\rquote un tret a la nuca. En certa manera, la mare li havia llegat una missi\'f3: ser poeta en aquella llengua de la mort, llengua materna i dels botxins. Paul Celan posse\'efa sens dubte el fons de melangia necessari per a una tal empresa. Tamb\'e9 el do de saber treballar amb la negativitat d\rquote una experi\'e8ncia com aquella. Despr\'e9s d\rquote una estada a Bucarest i d\rquote una altra, molt breu, a Viena, es va instal\'b7lar definitivament a Par\'eds el 1948. Es va tirar al Sena el 1970.
\par De llindar en llindar (1955) va suposar la consagraci\'f3 definitiva del poeta, despr\'e9s de Cascall i mem\'f2ria (1953) i del seu poema m\'e9s fam\'f3s i pol\'e8mic, la \'abFuga de la mort\'bb. Tenim a les mans un llibre frontissa, situat entre la revulsi\'f3 i la densitat del primer recull i l\rquote abstracci\'f3 despullada i la reflexivitat de Reixes de llenguatge (1959). Per\'f2 alhora hi tenim un llibre combatiu; no nom\'e9s pel seu enfondiment en all\'f2 que es defugia o se silenciava \emdash els camps d\rquote extermini, l\rquote antisemitisme persistent i les responsabilitats dels poetes i dels fil\'f2sofs en l\rquote esdeveniment, aix\'ed com de l\rquote Esgl\'e9sia i de la poblaci\'f3 alemanya\emdash , sin\'f3 tamb\'e9 per les r\'e8pliques que Celan adre\'e7a aqu\'ed a tots els fronts: la filosofia de Heidegger, la cr\'edtica cultural d\rquote Adorno i les acusacions de plagi de Claire Goll. Tot i que el llibre \'e9s dedicat a la seva dona Gis\'e8le, \'e9s impossible no veure tamb\'e9 en alguns poemes l\rquote obsessi\'f3 per un di\'e0leg mantingut amb la poeta austr\'edaca Ingeborg Bachmann.
\par Ara podem llegir, per fi, tot un llibre seu d\rquote una tirada i acostar-nos a la seva poesia de la m\'e0 d\rquote Arnau Pons, que hi treballa des de fa prop de vint anys, i, des del 2001, en estreta col\'b7laboraci\'f3 amb l\rquote int\'e8rpret que m\'e9s just\'edcia li ha fet, Jean Bollack.
\par }
