El bell país on els homes desitgen els homes, un esplèndid llibre de poemes encara avui impactant, va aparèixer per primer cop el 1974, en una edició clandestina. Quan es va reeditar el 1985, Jordi Llovet va escriure un proemi per presentar-lo a un públic més ampli del que havia tingut fins llavors. Ara que el llibre s'incorpora a labutxaca, Llovet hi ha afegit un epíleg novament il·luminador. Diu, per exemple: «Si hi ha, doncs, una lliçó de gran vigència en aquest poemari de Biel, aquesta lliçó és que la dimensió verbal, la ufana del llenguatge (...) és l'única cosa, en tota relació entre dos homes, o entre dos éssers humans en general, capaç de sumar, al goig valuós per si mateix del plaer sexual, l'exultació del coneixement de si mateix i de l'altre: el Verb n'és guia, element principal, i no cap altra cosa».