{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 Premi Carles Riba 2011. La llum d'Irlanda ens arriba de lluny per\'f2 sembla propera, com si anar-hi -o llegir els seus poetes- fos un viatge... sense sortir de casa. Irlanda \'e9s una illa i un m\'f3n: potser el de la millor literatura europea del segle XX. Una p\'e0tria petita i partida, assetjada per un ve\'ed totpoder\'f3s. I la seva llengua \'e9s una illa dins d'una illa. I ens n'arriba la llum: la dels fanals, la de les bicicletes, la de les fogueres, la dels estels, la de l'escriptori, la dels fars... Un di\'e0leg entre els records i l'escriptura que els fa reviure, una rememoraci\'f3 d'un paisatge que es contraposa a un altre, la mem\'f2ria com a eina per bastir el present, el dolor pel pas del temps i sempre la llengua que permet identificar-se amb altres veus sense deixar de ser qui som. Inspirat pels cl\'e0ssics moderns anglosaxons hi ressona sobretot la veu d'Auden, per\'f2 tamb\'e9 les de MacNeice, Yeats, Kavanagh, Heaney... i fins i tot les can\'e7ons de Van Morrison o els Waterboys.Aquest \'e9s el presentdel meu pa\'eds, aix\'ed \'e9s com la meva Irlandacada dia reneix: lluny de mi, dintre meu.Aquest vespre la neu cau damunt les teuladesde Dubl\'edn, implacable, i travessa la llumdels fanals dels carrers -ja prou esmorte\'efda-,i s'amuntega al terra engelabrit i tombasobre el temps i les p\'e0gines i els records, sobre totall\'f2 que es bellugava i que ara no existeix.\~
\par }
