La poesia de Pietro Civitareale (L?Aquila, 1934) cerca un coneixement serè. Ve d?una certa enyorança. En el seu viatge poètic esquiva els turons punxeguts de la desesperació. Fa seu aquell pensament del poeta grec arcaic Arquíloc que recomanava alegrar-se o entristir-se sense excessos. El que tenim davant, el que esperam, els rius de la desmemòria, el conviden, et conviden a convertir les absències en presències.
