{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil MS Sans Serif;}{\f1\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 Diferentment de la filosofia, que sol propendir als universals, la poesia construeix la seva tensi\f1\'f3 en l\rquote extensi\'f3 que procura trobar en cada motiu concret i \'fanic, i en la intensi\'f3 que li mira de donar. Per aix\'f2, admet la ironia i fins i tot la paradoxa o no defuig cap mena d\rquote oposici\'f3. D\rquote aquesta manera, la poesia es relaciona amb el m\'f3n, que t\'e9 desequilibris ir\'f2nics i prou moments paradoxals, i que se sost\'e9 damunt la corda ben inestable dels molts contrasts que l\rquote integren. Joan Duran sap que, per a reflectir la complexa realitat, la poesia ha d\rquote habitar al caire de la desproporci\'f3, dins l\rquote emoci\'f3 m\'e0xima i m\'e9s prim\'e0ria i en l\rquote equilibri m\'e9s desnivellat. Tanmateix, per tal de posar-ho de manifest, els seus versos no utilitzen els trencaments m\'e9s abruptes ni els ritmes m\'e9s bruscos, sin\'f3 que fonamenten la for\'e7a expressiva \emdash emotiva, per\'f2 tamb\'e9 racional\emdash sobre un reguitzell de conceptes de camps ben distints, un seguit d\rquote associacions sem\'e0ntiques lliures i una estructura equilibrada per la sintaxi i el ritme.
\par
\par Del pr\'f2leg de Josep Maria Sala-Valldaura
\par \f0
\par }
