{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}{\f1\fnil MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 Que el jazz i la poesia van de la m\'e0, no ho sabiem, o potser s\'ed. Els poemes de Nando Barandiaria\'edn s\'f3n la m\'fasica dels diumenges horabaixa, dels tocadiscs blau-vell, l'armonia de l'esbufeg i la besada, el jazz que vibra a la part baixa de la panxa. La hist\'f2ria de qui \'e9s capa\'e7 de viatjar a la melancolia amb una maleta plena d'optimisme sense sortir de l'habitaci\'f3, observant \i el silenci sense la part proporcional del teu nom\i0 . La nota r\'e0pida, el ritme fren\'e8tic, el jazz pur d'\i intuir-te all\'e0 dalt, mirant-me, vermelleta, poncellant\i0 .\f1
\par }
