{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil MS Sans Serif;}{\f1\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16\tab\tab
\par En un altre joc malabar, Juan Gonz\f1\'e1lez Soto apropa nous poemes de Martel\'b7lus. Aquesta vegada arriben a trav\'e9s de l\rquote insigne poeta peru\'e0 Carlos Oquendo de Amat. El 6 de mar\'e7 de 1936 -encara no tenia trenta-un anys, els faria el 17 d\rquote abril- moria, t\'edsic, a Navacerrada. Portava a la butxaca catorze poemes, miraculosament salvats, i recobrats, de Martel\'b7lus, el poeta de la T\'e0rraco del segle II abans de Crist. Aquestos nous poemes mostren l\rquote amor per L\'eddia, l\rquote obsessi\'f3 pel setge de Numantia, la preocupaci\'f3 per la mort i una postura moral davant els bocamolls i els arribistes. Una poesia en qu\'e8 el poeta no nom\'e9s mostra el que \'e9s, sin\'f3 tamb\'e9 el que desitja ser.\f0
\par }
