{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 A Ragtime, aquest poema continu que es construeix i s\rquote enriqueix, a l\rquote hora que evoluciona, llibre a llibre, en l\rquote obra de Garriga, depurant-se, cada cop m\'e9s, de ret\'f2rica i tendint a l\rquote essencialitzaci\'f3 del llenguatge, fa una mena de gir visual cap al passat, per\'f2 no en un sentit eleg\'edac, perqu\'e8 aquest passat s\rquote emmiralla constantment en un present esquerp i en la incertesa d\rquote un futur que recorden al poeta tot all\'f2 que podria haver estat i no ha estat, tot all\'f2 que es perd en el dif\'edcil equilibri d\rquote una subsist\'e8ncia fidel a una manera personal i intransferible d\rquote entendre el m\'f3n. I el resultat d\rquote aix\'f2 converteix Garriga en un dels pocs poetes contemporanis posse\'efdors d\rquote un llenguatge tan propi i personal, tan diferent a la resta, que molts no han sabut valorar, potser perqu\'e8 no l\rquote han pogut etiquetar, per\'f2 que ha creat un estol d\rquote admiradors, lectors i deixebles entre les noves generacions.
\par }
