¿Hi ha cosa més humana que la mort? Del poeta que parla de la mort, de la pròpia o de la dels altres, no es pot dubtar que vol traslladar al text alguna cosa d'ell mateix. No importa el to, perquè la mort és per damunt de tot un fet que és part indestriable de la vida, de l'experiència. I els poemes de Marc Granell són poemes d'experiència, que exigeixen per a ser escrits el fet viscut.
Més o menys fàcilment, podrem anar dels mots a la vida i de la vida als mots.
De les Notes sobre la poesia de Marc Granell, de Vicent Alonso
