Amb Les pluges admirables, un títol altament simbòlic, Antoni Perarnau i Burgés continua manifestant-se com a poeta i com a cristià, tocant els mateixos temes de sempre, sense complexos de cap mena, però sota noves formulacions potser més viscudes i experimentades. Amb aquest nou poemari, dividit en nou parts, el poeta vol evocar -com destaca Climent Forner en el pròleg- les «presències excessives / que ens acompanyen amatents per aquests / carrers freds, ciutats de xavalla». Per això «les presències» no se li fan esperar i desitja de compartir-les amb nosaltres.
