"Esdevenir un sensellengua, un homeless de la llengua. No tenir cap llengua deu ser, ara i en mi, l'única manera de poder parlar, de poder assajar la parla.
"No es tracta d'esdevenir un sensellengua per poder partir de zero en la construcció (o reconstrucció) d'un nou llenguatge. Es tracta de "ser» (sempre) un sensellengua, de no tenir cap llengua, de no voler-ne cap, no fer-ne servir cap. [...]
"No tenir, no usar ni voler cap llengua. És a dir: escriure prescindint de la llengua com a sistema, com a estructura tancada i funcional; però, això sí, usant elements i estructures de les llengües (de la llengua).
"Usar elements de la llengua com a elements, no per a construir res sinó per a utilitzar en un moment i un lloc concrets en una estructura o en un sistema que no és; que és inestable perquè es vol inestable; que només existeix com a sistema en un instant (si existeix), i que en l'instant després desapareix o dóna pas a un altre microsistema (o és que mai ho és?) -i això, en el cas que sigui necessari que existeixi un sistema per a poder usar aquests elements (o qualssevol d'altres).» (De l'epíleg "I want to be languageless» de Víctor Sunyol.)
Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2004
