El sagrat i el profà; els éssers microscòpics i les extensions còsmiques; als àtoms presocràtics i els fractals de la ciència postmoderna; la intel·ligència i l'amor com a màxims atributs de l'ésser humà: aquests són els elements amb què Pere Perelló i Nomdedéu basteix a La Llei un discurs poètic entorn de la condició humana sotmesa a la dialèctica entre l'immanent i el transcendent. La tendència, doble i simultània, de l'home envers el no-res i la totalitat és la premissa d'aquesta llei existencial, formulada al llarg d'aquestes pàgines -com volia el mestre J.V.Foix- "en versos ben tallats i arrodonida estrofa".
Poesia del coneixement i de l'anticipació, de la memòria remota i de l'instint atàvic, de la intuïció i de la latència: aquest llibre ens proposa una excel·lent -i, per als gustos ara dominants, gratament inusual aposta per la indagació espiritual, que no renuncia a l'exploració del llenguatge a la recerca de noves formes d'expressió i de joc. Poesia de l'exigència, de l'especulació, de l'inesperat i l'inexplorat, La Llei constitueix una immillorable ocasió d'entrar en contacte amb dues plenituds: la de Pere Perelló i Nomdedéu com a poeta, i la de la mateixa vida, aquí celebrada en un càntic bell i pertorbador.
