"Després de tot és això: un diàleg permanent, una meditació profunda sobre la condició humana, en aquest cas centrada en la biografia del poeta, plaçada a la vellesa que el poeta no amaga i que, diverses vegades, afirma amb el nom que li correspon. És una poesia que, progressivament, pren un caire reflexiu sobre el pas del temps, el pes de la memòria, els efectes de la solitud i el cansament, l'adaptació al trànsit del present o la vida viscuda."
"Sobre uns eixos principals que vertebren el viure en l'edat adulta, eixos bàsics i fonamentals, Miquel Martí i Pol desenvolupa uns interrogants, constata la realitat immediata i, sobretot, construeix una ètica de la vellesa." (del pròleg d'Àlex Broch)
