O pedra és un llibre estructurat en tres quaderns unitaris i entorn d'uns densos nuclis de sentit que s'impliquen contínuament: el silenci i la recerca de sentit, les paraules enfront de la realitat minúscula, quotidiana, assumida i negada, perseguida d'una manera molt física, directa, que va des de l'experiència de la mort o la gana de sang de l'home, a l'amor, l'alegria minúscula.
L'autor ha elaborat un estil molt personal, dens, de vegades a partir de la simplificació i l'essencialització, de vegades amb ressonàncies de l'antiguitat mediterrània o oriental. Amb una llengua molt elaborada i rica que conté elements de la tradició culta clàssica fins a solucions més dures i modernes. És difícil, en un llibre amb tanta personalitat, trobar influències directes; potser en català un cert Foix, Vinyoli, Riba i Brossa. Però també hi ha lligams amb certes propostes més radicals o un treball de tradició popular. Dels estrangers, Gottfried Benn, Paul Celan, Ungaretti...
