"La meravella d’aquestes pàgines s’aixeca precisament del caos, de la descomposició i de la malaltia. És el món d’un poeta adolescent, constantment cansat de viure. La literatura era el tot de les seves accions fonamentals i representà, per tant, un actiu insubstituïble de la seva existència. Cada vegada que l’ordre extern del món volia imposar-se a les veritables condicions que ell coneixia en les coses, el poeta sofria un xoc, però es salvava per mitjà del pacte entre el seu do i la seva fuga, fins que la mort li donà la victòria...
Això és tot. Seria fàcil fer una llista, més o menys dissimulada dins un llarg assaig innecessari, dels temes, l’ideari, les causes i les influències: no hi caurem, car tot ho diu ell i ho diu tal com el que ell estimava havia d’ésser dit, per a ell i per ell." (De l’epíleg de Joan Triadú.)
