DONOSTIA
Hi ha somriures i esquenes
dels que es broden de sol.
Hi ha records d’un impossible,
la tendresa d’un llençol tebi,
la humitat, l’estratègia.
Hi ha glopades d’aigua fresca
que es floria de no escopir-la.
Hi ha la joia i el dol,
la barana en blanc i negre.
Hi ha el gos que agonitza.
Fragment del poemari guanyador del Premi M. López Picó 2002, Vila de Vallirana.