SHIFTING MIRRORS
La interminable tirallonga
de les coses que, solitària,
benneeix prades, cel i aigües:
tot perquè has mort, vull viure més.
Eclosió de miralls que es desplacen,
inseguretat de la mar,
que va i torna bo i remullant
cornets i valves. A romandre
mai no es decideix. Riu que em fuig,
espars i basardós, on lliris
del meu cor, llebrers de color
de lluna, es neguen. Infausts qüecs
de gavines. Jo i ma tristor
