Entre 1950 i 1978, J.V. Foix va escriure una vintena llarga de poemes per a Joana Givanel de Ventalló com a regal d'aniversari. L'aniversari s'esqueia el 18 de setembre, quan el poeta i la senyora Ventalló encara eren al Port de la Selva aprofitant les últimes setmanes d'estiu. Les vacances s'acabaven i, abans de tornar a Barcelona, el poema de l'aniversari era la penyora d'una amistat renovada.
Sorprèn el to de confidència entre l'autor i la seva única lectora. Com quan investiga amb les formes, ara el poeta també prescindeix del pudor literari. En aquest cas, però, per parlar-nos d'ell mateix.
