Perquè un bell dia, dic, van anunciar-me
com al just, un home
per al després del viure, destinat,
mentre fos a la terra, a prolongar
solament un propòsit: el seu cor.
I el cor volia dir que enlloc no hi ha
clemència ni repòs,
ni clau clavat del tot ni fusta ben polida,
ni infant crescut ni febre
que no torni més alta. I que aquest cor,
reduït a misteri
i vàlvula i punt tràgic, era Déu
de nou penjat i ensangonat per mi.
