Sense por de patir cap altra traïcio´ que la que pot suposar el propi llenguatge, so´n poques les coses que es puguin afegir a un text tan directe i ple de veritat com Traït, de Pau Vadell i Vallbona, 34e` Premi de poesia Senyoriu d?Ausia`s March. [?] La traïcio´ que sobrevola aquests poemes pren formes diverses. E´s, per una banda, la traïcio´ que la persona pateix per part de la resta d?individus, el que sovint s?anomena societat. Tots aquells que furguen les entranyes del poeta, que li suposen una antiga nafra, un corc que s?afica, un ganivet de fil prim i tall gruixut. E´s la traïcio´ de la guerra oberta i de la postguerra, de la fecundacio´ de la por i de les ortigues, d?aquells que urbanitzen el mapa de l?escriptura a marxes forçades i que ens obliguen a gratar entre el seu ciment inu´tilment, amb les ungles. És tambe´ la traïcio´ que el llenguatge imposa al poeta, la ga`bia en que` l?atrapa.
