{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil MS Sans Serif;}{\f1\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 Maria Aur\f1\'e8lia Capmany i Farn\'e9s (Barcelona 1918-1991). Va ser una dona d\rquote un gran personalitat polifac\'e8tica, que s\rquote express\'e0 de manera molt brillant parlant i escrivint: f\'e9u de pedagoga, conferenciant, narradora, assagista, traductora, periodista, autora i directora de teatre, guionista de televisi\'f3, actriu_ L\rquote any 1960, amb Ricard Salvat, funden l\rquote Escola d\rquote Art Dram\'e0tic Adri\'e0 Gual. Maria Aur\'e8lia Capmany excel\'b7l\'ed com a novel\'b7lista: El cel no \'e9s transparent (premi Joanot Martorell 1948); Bet\'falia; El gust de la pols; Un lloc entre els morts (premi Sant Jordi 1968, adaptada m\'e9s tard per a l\rquote escena); Feli\'e7ment s\'f3c una dona, i Lo color m\'e9s blau, entre d\rquote altres. S\'f3n textos dram\'e0tics: El desert dels dies; Vent de garb\'ed i una mica de por; Dones, flors i pitan\'e7a, teatre de cabaret; L\rquote ombra de l\rquote escorp\'ed; M\'f3n, dimoni i carn; Botxirel\'b7lo, botxirel\'b7lo, i Francesc Layret, en col\'b7laboraci\'f3 amb Xavier Romeu.
\par Otras caracter\'edsticas
\par Xavier Romeu i Juv\'e9 (Barcelona 1941-Vilafranca del Pened\'e8s 1983) s\rquote introdu\'ed al m\'f3n del teatre guiat per Josep Anton Codina i per Maria Aur\'e8lia Capmany, la qual el defin\'ed com "un hereu de Pedrolo i magn\'edfic escriptor". Amb La mort en punt va guanyar el premi V\'edctor Catal\'e0 de narracions l\rquote any 1976, i el 1979 public\'e0 la novel\'b7la Ascendent Escorpi\'f3. Com a autor de teatre es don\'e0 a con\'e8ixer l\rquote any 1968 amb Els mites de Bagot. Seguiren les obres: A tot arreu se\rquote n fan de bolets, quan plou (sobre El cercle de guix caucasi\'e0, de Brecht, escrita en primera versi\'f3 per a Putxinel\'b7lis Claca i, despr\'e9s, per a teatre d\rquote actors); Al\'edcia en terra de meravelles, i Estat d\rquote emerg\'e8ncia, entre d\rquote altres.
\par Biograf\'eda del autor
\par "El dia 30 de novembre de 1970 es compliren cinquanta anys de l\rquote assassinat de Francesc Layret. Un grup d\rquote advocats, dedicats com ell a la causa obrerista, van promoure diversos actes de recordatori de la tasca acomplerta cinquanta anys enrera per un dels dirigents del naixent proletariat catal\'e0. D\rquote un proletariat que havia de ser exonerat de tots els seus caps en poc temps. Un dels primers a caure en aquesta lluita aferrissada entre la nova classe i la classe burgesa, instal\'b7lada, afermada i posse\'efdora de tots els poders, fou Francesc Layret. Ell va ser qui pos\'e0 els fonaments del que hauria pogut ser una classe amb consci\'e8ncia de tal. Per\'f2 la seva tasca qued\'e0 violentament segada el 30 de novembre de 1920, \'aben el desert i fosc carrer de Balmes\'bb, com ho f\'f3ra no gaire m\'e9s tard la de Salvador Segu\'ed, el Noi del Sucre, i la de tants altres. Actualment, despr\'e9s de cinquanta anys, el proletariat catal\'e0 encara no existeix. Les pedres que posaren Layret, Segu\'ed, Companys, Barrera, Alomar i molts m\'e9s continuen al seu lloc. Han desaparegut els homes, no la seva tasca. Encara que ning\'fa no l\rquote hagi feta progressar." (de la nota preliminar de Xavier Romeu i Juv\'e9). Aquesta \'e9s la cinquena edici\'f3 de Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya. Una pe\'e7a escrita per Maria Aur\'e8lia Capmany a partir del material aplegat per Xavier Romeu que \'e9s un cl\'e0ssic del teatre catal\'e0, una fita del moment de m\'e0xima expansi\'f3 del teatre independent.\f0
\par }
