Tots els camins duen al llit de Venus

{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil MS Sans Serif;}{\f1\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 Visqueren el temps m\f1\'e9s dram\'e0tic, en ple domini mascle en el moment d'un primer Renaixement a Europa, en una societat obligada a la fictio. Fictio significa falsificaci\'f3 de la consci\'e8ncia a tots els nivells i en tots els moments, en especial en la primera meitat del segle dotz\'e8 quan els sants, per\'f2 tamb\'e9 els pecadors, actuaven \'abconven\'e7uts d'haver cregut en D\'e9u i en ells mateixos\'bb. I aix\'ed la fictio conforma l'imaginari col\'b7lectiu en una moral basada en aquesta perversitat que compta amb els aliats m\'e9s poderosos: la mentida, la hipocresia extrema.
\par
\par Abelard, comet delictes i faltes, ofenses i neglig\'e8ncies for\'e7at a sobreviure lligat a Helo\'efsa, condicionat pel poder sociomoral. Per batre's contra el dest\'ed que el context moral imposa, els amants duen la seva transgressi\'f3 al m\'e0xim nivell que els \'e9s perm\'e8s: fins all\'e0 on s'esborra la l\'ednia divis\'f2ria entre la ironia i la blasf\'e8mia.\f0
\par }