{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil MS Sans Serif;}{\f1\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 L'obra juga amb l'equ\f1\'edvoc, la paradoxa, la mentida, la dualitat universal i la ignor\'e0ncia de la propia identitat en el m\'f3n aristocr\'e0tic victori\'e0 de final del segle XIX. L'argument est\'e0 tan ben travat que fer-ne la m\'e9s breu informaci\'f3 \'e9s impossibe perqu\'e8 destruir\'edem el seguit de grans sorpreses constants en aquesta com\'e8dia. Nom\'e9s direm que hi ha tants embolics que, al final arribem a \'abun veritable conflicte sense soluci\'f3\'bb, que \'e9s com Goethe defineix la trag\'e8dia, i aquests finals tr\'e0gics, nom\'e9s es poden resoldre amb l'aparici\'f3 d'un \'abdeus ex machina\'bb. Al 1895 no hi havia ja deus que baixessin del cel amb una m\'e0quina, per\'f2 Wilde ho va saber resoldre mitjan\'e7ant un dels personatges el qual, atabalat i distret com \'e9s, i sense adonar-se, \'e9s clar, que actua com un deus ex machina, ho acaba resolent tot.
\par \f0
\par }
