En No n'eren deu? (1960) tot no està en la curació miraculosa que Jesús fa dels leprosos. Tot no està en les diferents històries que aquest fet connecta i revela. Captiva, a més, la vida, palpitant i quotidiana alhora, de l'abans i del després del prodigi, amb gratituds i ingratituds totalment actuals, per damunt dels anys en què s'inspiren (època evangèlica) o s'escriuen (1960) i tan eternament humanes i teatrals com la trama que reflecteixen.