"Els elements que apareixen al Teatre de Don Joan haurien de ser reveladors: sensació d'orfenesa i d'abandó matern, incapacitat d'estimar, transformació i disfressa, transtorns profunds, poder de seducció, ultratge dels costums, incest, recerca de l'absolut, multiplicitat del jo, alteritat, innocència… Aquests, i molts altres aspectes, han estat estudiats abundantment i des de disciplines i perspectives diverses.
El que ara a nosaltres ens interessa és veure l'ús que Palau fa de la figura de Don Joan tenint en compte la seva opció tràgica i, alhora, la manera com a través d'aquesta figura planteja qüestions bàsiques a l'entorn de la Veritat, la Bellesa i l'Absolut. En aquest sentit, Palau ha escrit clarament que si en un moment determinat va viure la figura de l'Alquimista com una alienació, aquest també fou el cas de Don Joan. I aquest Don Joan-Palau no podia ser només un llibertí. "No", afirma Palau i Fabre, "Don Joan no és un llibertí. És molt més: és el destructor d'unes determinades estructures socials encotillades."
De la introducció de Jordi Coca.
