El tinent d'Inishmore

McDonagh va redactar The Lieutenant of Inishmore, la segona part de la "Trilogia d’Aran" (amb The Cripple of Inishmaan i The Banshees of Inisheer), el 1999. Es tracta d’una farsa negra, desmesurada, que el mateix autor relaciona amb el mètode Tarantino: "els personatges estan fent coses terribles i, simultàniament, parlant dels seus problemes quotidians. És divertit, però també inquietant. Et fa riure i al mateix temps t’espanta i t’obliga a pensar". Per la seva aparent crueltat, abans de ser estrenada a la Royal Shakespeare Company, l’obra va ser rebutjada per tres teatres: el Druid Theatre de Galway, el Royal Court, que la va considerar innecessàriament provocadora i, finalment, el National Theatre, que la va titllar d’incendiària. I és que, per primer cop en la seva carrera, McDonagh havia escrit, en clau de sàtira salvatge, una obra política: la diana dels seus dards era el terrorisme a Irlanda als anys noranta.