Pigmalió és una comèdia en la qual el llenguatge és l'element clau que transforma una noia senzilla, malparlada i inculta, en una persona refinada, subtil i, finalment, lliure, mestressa de sia mateixa. Segons apunta Francesc Vallverdú en el pròleg, aquesta obra "té un interès sociocultural que va més enllà de la simple intenció teatral, baldament siguin moltes les qualitats escèniques, cosa que ha estat unànimement reconeguda per la crítica".
