{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil MS Sans Serif;}{\f1\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 De sobte, la gloriosa dinastia dels Guifr\f1\'e9s, Borrells, Ramons, Berenguers i Jaumes, s'acab\'e0. Per qu\'e8? La vict\'f2ria sobre els sards a Sanluri havia costat massa cara. El rei Mart\'ed ja s'ho temia: havien anat a pescar amb ham d'or i, ai las!, el preci\'f3s ham \-l'\'fanic fill i successor\-mor\'ed de mal\'e0ria a Sardenya. En traspassar Mart\'ed (31 de maig de 1410), els Pa\'efsos Catalans i Arag\'f3 restaren orfes de rei. I ara qu\'e8? Sigui com vulgui, s'opt\'e0 pel pr\'edncep qui m\'e9s convenia, a uns que no a tothom: el riqu\'edssim infant i regent de Castella. Ara b\'e9, primer calgu\'e9 v\'e8ncer militarment els partidaris de Jaume d'Arag\'f3-Urgell, besn\'e9t d'Alfons III \'abel Benigne\'bb, nebot i tamb\'e9 cunyat de Mart\'ed I, que no pogu\'e9 ser rei perqu\'e8 de fora arrib\'e0 i, per inter\'e8s dels qui l'elegiren, acab\'e0 regnant Ferran I \'abel d'Antequera\'bb.
\par \f0
\par }
