{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\froman\fcharset0 Times New Roman;}{\f1\fnil MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\sb100\sa100\lang1027\f0\fs24 A Catalunya, l'inter\'e8s per tot all\'f2 relacionat amb el m\'f3n jueu va experimentar un auge durant la segona meitat del segle XX. Des de determinats sectors de la societat antifranquista del moment es van oferir, a partir de mitjans dels anys quaranta, nombrosos exemples i diferents mostres de l'empatia catalana cap a l'experi\'e8ncia jueva. Per\'f2 ja abans de la guerra civil, a la Catalunya republicana dels anys trenta, hi va haver una aproximaci\'f3 cap a les q\'fcestions jueves feta tamb\'e9 amb relativa complicitat, especialment des de sectors del catalanisme d'esquerres m\'e9s il\'b7lustrat. L'actitud de simpatia del catalanisme democr\'e0tic i republic\'e0 cap a la realitat hebrea va apar\'e8ixer sobretot a la premsa m\'e9s representativa d'aquest catalanisme, a cap\'e7aleres com La Publicitat, La Humanitat, L'Opini\'f3, La Nau, Mirador o La Rambla i en diferents obres publicades aquells anys. Tot plegat va generar, entre els anys vint i trenta, un peculiar corrent d'aproximaci\'f3 cap a la realitat jueva coet\'e0nia que es va plasmar i es va divulgar amb una evident c\'e0rrega d'implicaci\'f3, de comprensi\'f3 i de solidaritat.
\par \pard\lang3082\f1\fs16
\par }
