Durant més d'un degle, la Universitat de Cervera fou l'única que hi hagué a Catalunya. Aquest llibre constitueix l'aportació més destacada sobre la història d'aquesta rellevant institució. S'hi analitza com es van dur a terme les diferents iniciatives reformistes dels polítics il·lustrats de la monarquia borbònica. En el decurs dels primers anys, la Universitat de Cervera va ser el laboratori on es va intentar crear un nou tipus de centre universitari que estigués d'acord amb l'ideari de l'anomenat despotisme il·lustrat. La resta de la centúria i els primers anys del segle XIX, es van viure a la Universitat les contradiccions i els conflictes que van permetre entreveure els primers símptomes de ruptura de les velles institucions universiàtries de l'Antic Règim. Com a la resta de les universitats espanyoles, en el si de la corporcaió acadèmica sorgiren tensions a causa de l'arribada de les idees renovadores en el camp del coneixement. Aquest estudi depassa la vella història institucional i aporta una nova visió que combina l'anàlisi institucional en relació al context general de la política espanyola de l'època i l'efecte de les idees il·lustrades al claustre universitari. Es tracta, sens dubte, d'un llibre que canvia les tòpiques interpretacions tradicionals a recer del rigor metodològic i la més completa objectivitat històrica.
