En els darrers anys, l'interès sobre l'associacionisme agrari català del primer terç del segle XX ha augmentat molt notablement. En comparació a la resta del Principat, però les comarques de ponent han estat oblidades pels historiadors i el nombre de les investigacions dedicades a la qüestió és pràcticament inexistent. Aquest llibre estudia el sindicalisme agrari a la Segarra, una de les comarques lleidatanes i catalanes on els sindicats cooperatius van acabar tenint major implantació. En la primera part s'analitzen les dues conjuntures socioeconòmiques -fil·loxera i Primera Guerra Mundial- a recer dels quals va produir-se la mobilització de la pagesia segarrenca i la creació de diferents associacions agrícoles. Una de les principals conclusions d'aquest apartat és que en el context de la Primera Guerra Mundial va ser quan el sindicalisme agrari a les comarques de ponent, en general, i a la Segarra, en particular, va experimentar un impuls més important. La segona part està dedicada a explicar, per al cas de la Segarra, les raons d'aquesta expansió i l'impacte que els sindicats agrícoles de Cervera i Guissona van acabar tenint en la transformació de l'economia de la comarca. L'anàlisi realitzada en aquest apartat posa de manifest l'èxit, tant en termes de mobilització pagesa com d'impacte sobre l'economia comarcal, del sindicalisme agrari a la Segarra del primer terç del segle XX.
