Aquesta obra pren com a punt de referència l'origen i el primer segle d'existència del que fou el primer monestir de l'orde de Santa Clara a terres catalanes, la comunitat de Sant Antoni (en època moderna, coneguda també amb el nom de Santa clara). La documentació, inèdita en la seva majoria, és conservada per l'actual comunitat successora de les primeres damianites-clarisses, el monestir de Sant Benet de Montserrat (de família benedictina), i s'ha fet servir com a font històrica principal. La cronologia de l'estudi arrenca a la dècada del 1230, quan es dóna cos a la primera comunitat monàstica, i es tanca el 1327 aproximadament, quan sorgeix a la mateixa ciutat de Barcelona el monestir germà de Santa Maria de Pedralbes.
