{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}{\f1\fnil MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang1027\f0\fs16 La batalla de Talamanca, m\'e9s enll\'e0 d'haver estat la darrera vict\'f2ria de l'ex\'e8rcit catal\'e0 durant la Guerra de Successi\'f3, fou tamb\'e9 una de les principals batalles lliurades per la resist\'e8ncia catalana contra l'opressor borb\'f2nic, despr\'e9s de l'evacuaci\'f3 de les tropes imperials de Catalunya, el juny del 1713.
\par Un mes abans de la caiguda de Barcelona, l'11 de setembre del 1714, data que pos\'e0 fi a la Guerra de Succesi\'f3 a Catalunya, l'ex\'e8rcit catal\'e0 va guanyar la seva darrera batalla a Talamanca, al Bages, els dies 13 i 14 d'agost. fou un enfrontament important, que mobilitz\'e0 pel cap baix unes 5.500 persones, de les quals resultaren prop de 650 baixes entre ferits i morts.
\par El seu resultat permet\'e9 allargar la resist\'e8ncia i preparar un atac al setge de Barcelona, que es produ\'ed infructuosament el dia 21 d'agost de 1714. Aleshores, la major part del Principat de Catalunya es trobava ja sota obedi\'e8ncia borb\'f2nica, amb l'excepci\'f3 de Barcelona, la capital, i Cardona, la principal pla\'e7a forta de l'interior de Catalunya.\lang3082\f1
\par }
