Aquest llibre no és cap crítica de les destruccions ni cap censura contra el vandalisme; únicament vol contribuir a una història dels monuments poc valorada i a refrescar la memòria sobre un patrimoni desaparegut. Sovint comentar un monument destruït implica hostilitat i fins i tot odi. Cal dir que sense destruccions no hi hauria hagut progrés de l'art. Si els arquitectes i grans mecenes de l'època gòtica no haguessin substituït el romànic per un estil nou, el gòtic no hauria arribat a existir. Fer gòtic implicava destruir el romànic. Ara bé, hi ha també destruccions fruit de moments de la història, destruccions destinades a esborrar la imatge de l'altre, a aniquilar un símbol, a fer oblidar un règim. Tot això és història: de la mateixa manera que la iconoclàstia bizantina va suprimir les imatges anteriors; de la mateixa manera que la Inquisició suprimia els heretges, o que els talibans de l'Afganistan han esmicolat els budes gegants de Bamian.
