Jaume I, ultra eixamplar enormement els límits del seu regne, fou un home de govern. Aquests dos aspectes queden ben palesos en la cèlebre crònica anomenada Llibre dels feits, a la qual ens introdueix l'historiador Joan F. Cabestany. Fer una valoració global del seixanta-tres anys de regnat d'aquest rei resulta una empresa costosa. L'autor, però, ho ha intentat amb un resultat excel·lent.
Cabestany ens assenyala alguns dels esdeveniments que se succeeixen en aquest regnat. A part de la gestió de govern, tant en l'aspecte administratiu com en el cultural, durat el regnat de Jaume I es dóna el gran pas en la utilització del pergamí al paper, imprescindible per tenir còpies dels documents i per conservar-los en els arxius. A més, com a conseqüència de les conquestes, es produeix un augment de l'activitat de l'Administració amb un seguit d'institucions o de funcions públiques.
Cal que ens adonem que la confecció del Llibre dels feits -on el rei Jaume I projecta els trets de la seva personalitat- constitueix un llibre de memòries que aleshores fou una autèntica novetat històrica i literària. El gènere literari és el d'una narració de records que, abandonant l'idioma de la cultura escrita, el llatí, adopta la llengua del poble, el català. Jaume I va fer història, però també cultura: obrí camí a escriptors com Ramon Muntaner o Bernat Desclot, i sobretot al seu tercer nét, Pere el Cerimoniós, que escrigué la seva crònica inspirat en la de Jaume I.
Pels múltiples detalls que hi configuren, el manuscrit del Llibre dels feits és absolutament fidel al text dictat pel rei Conqueridor, tant en el text de la primera època (1244) com en els darrers anys de la seva vida (1274), per bé que segurament hi hagué algun escrivà o notari de la Cancelleria Reial que féu la tasca mecànica d'escriure.
