Tot i les guerres a l'exterior i les vingudes de l'exterior, a la Catalunya dels segles XIX i XX el principal protagonisme correspongué a l'enfrontament interior, vinculat a la gènesi de la societat industrial. Fou un temps d'autèntiques guerres civils, amb exèrcits organitzats que s'enfrontaren pel domini del territori; de revoltes urbanes, amb motins de tota mena, revolucions polítiques i socials d'extrema violència, insurreccions al camp i accions terroristes. Encara que no tots aquests conflictes són d'índole militar, els estudiem en aquesta obra perquè estan vinculats a la violència organitzada i al seu entorn; som fidels, doncs, al criteri que entén el terme "militar" en el sentit ampli. Com que la història militar de Catalunya dels segles XIX i XX és també antimilitar i civil, aquest volum s'ocupa de les faccions reialistes del Trienni Liberal, de la Jamància que s'enfrontà a l'exèrcit espanyol el 1843; de la proclamació de l'Estat Català el 1873 que implicà plenament la guarnició de Barcelona, del motí antimilitarista de la Setmana Tràgica, i de la revolució del 36.
L'acció continuada repressiva i opressora de l'exèrcit espanyol -en defensa de l'ordre establert- contra els sectors populars catalans va sembrar una cultura anticatalana dins l'exèrcit espanyol que va vertebrar els trets definitoris del mateix exèrcit i, en general, del nacionalisme espanyol; cultura que va contribuir al desastre de 1936-1939. La derrota de l'Ebre obrí pas a la dictadura franquista, un període d'ocupació novament protagonitzat per l'exèrcit espanyol que pretenia liquidar qualsevol possibilitat de reprendre la cultura democràtica. El vell exèrcit encara va preparar els ritmes de la Segona Restauració Borbònica.
A Europa, la caiguda del mur de Berlín (1989) va visualitzar el nou context cultural: l'"adéu a les armes". La revolució democràtica -tipificada per l'accés a la comunicació i al coneixement- va fer estralls ens els exèrcits de concepció decimonònica. Els joves de Catalunya constituïren l'avantguarda i el gruix del darrer combat contra el militarisme. A principis del segle XXI, el "fora les quintes!" havia triomfat i la conscripció ja era història. L'"adéu a les armes" dels catalans era finalment irreversible, tot i que el futur està obert i que el segle XXI és ple d'incerteses.
