Atenció barcelonins! Hi ha perill de bombardeig, aneu amb calma i serenitat als vostres refugis. La Generalitat de Catalunya vetlla per vosaltres.
Entre el 13 de febrer de 1937 i el 25 de gener de 1939, els barcelonins tingueren ocasió de sentir 385 cops aquest missatge, radiat per les emissores de la ciutat coincidint amb cadascuna de les alarmes per perill d'agressió aèria o naval. Gairebé en la meitat dels casos, l'atac fou efectiu. El resultat: uns 2750 morts, més de 7.000 ferits i 1.800 edificis civils afectats.
Era la resposta al conveni signat a la Haia el 1923 per Gran Bretanya, França, Itàlia, Japó, Estats Units i Holanda que amb motiu de la guerra aèria deia:
Article 22. El bombardeig aeri amb la finalitat d'aterrir la població civil, o de destruir o malmetre la propietat privada sense caràcter militar, o de ferir els no combatents, és prohibit.
Article 24, paràgraf 1er. El bombardeig aeri només és legítim quan va adreçat contra un objectiu militar, és a dir, un objectiu la destrucció total o parcial del qual constituiria per al bel·ligerant un avantatge militar clar.
La violació d'aquestes normes, efectuada en el transcurs de la guerra de 1936-1939, havia de convertir-se en una pràctica habitual durant la subsegüent confrontació mundial i els posteriors conflictes bèl·lics a tot el planeta.
