Ara fa deu anys que Jesús Mestre va enllestir Els càtars, que, en ser publicat dos anys després, va tenir una excel·lent acollida. Aquell era un llibre d'informació general, tant de la religió càtera com de la vida i problemes que els càtars tingueren en el desenvolupament de la seva creença, on es narrava tot l'entramat de la "Croada contra els albigesos", però no es deixava d'explicar la singularitat de la societat occitana, que, en part, va fer seu el catarisme.
Passats aquests deu anys, l'autor entén que ja és hora de tractar alguns aspectes sensibles que determinaren el procés del catarisme llenguadocià. I llavors ha pensat que un de molt important era explicar, a fons, la repressió duta a terme per l'Església catòlica contra els càtars, produïda dins una especial espiral de violència, agafant cada vegada un ritme més i més frenètic, fins a trobar la terrible solució final: la Inquisició. Arnau Nouvel, abat de Fontfreda, canceller de Climent V, promogut a cardenal el 1311, és, però, prou lúcid: "Quan els jutges són clergues que exerceixen de perseguidors pel zel de Déu i de la fe, i ho fan sense comprensió ni descerniment, cauen en el crim del sacrilegi."
