El llibre presenta dos estudis d'extensió semblant i temàtica complementària però ben diferenciats en autoria i enfocament. La professora Anna Ma. Adroer desenvolupa el tema de la Doctrina càtara i els castells de la Croada a les pàgines de la 5 a la 46. Tot seguit, a les pàgines de la 47 a la 112, Pere Català ens dóna una gran panoràmica de les recerques actuals sobre la Projecció càtara a Catalunya.
L'aportació d'Adroer és un repàs, un bon repàs cal afegir, del rastre de la torrentada de
sang i del devessall de llàgrimes que va deixar la Croada, anomenada Albigesa, a les terres de Tramontana, enllà dels Pirineus, entre els anys del Senyor de 1209 i 1254. Una campanya molt llarga per raó de la resistència que van plantar-li els càtars i els seus aliats.
S'entretén a relatar les caigudes, una rera l'altre, inexorables, dels castells en els quals els herètics havien cercat la il·lusió de refugi per evitar l'enfonsada. Així doncs, la narració de les vicissituds militars de la Croada omple una gran part de les pàgines d'aquesta secció. Va acompanyada, però, d'una exposició tan succinta com clara dels trets distintius de la doctrina càtara. El dualisme sobre el qual es bastia tot el pensament càtar era conegut de feia molt temps. Però la doctrina no era tant perillosa per a l'ordre canònic com per als usos i costums de la societat feudal en la qual s'havia amollat tan bé l'Església Catòlica Apostòlica i Romana.
