Aquest llibre recull sis estudis que tenen com a denominador comú la relació entre política i violència a la Catalunya del segle XX.
El primer analitza la violència en la lluita de classes a Barcelona del 1913 al 1923, els anys del pistolerisme. El segon estudi tracta del socialisme i el laberint català fins l'any 1936. El tercer estudia les relacions entre el president Manuel Azaña i la realitat catalana durant la guerra civil. El quart parla del destí dels edificis eclesiàstics a la Barcelona del 1936 al 1939, amb una interpretació del context. El cinquè ofereix el primer estudi del consell de guerra contra el dirigent anarcosindicalista Joan Peiró, el 1942, i, finalment, el sisè segueix l'evolució de les relacions entre els catalans i el servei militar al llarg dels segles XIX i XX.
