La història del catalanisme és, especialment, una història social del catalanisme, és a dir, de la seva implantació en diversos camps de la societat, i no només en la política."
Partint d'aquesta premissa, l'autor defensa en aquesta obra de síntesi la tesi que el catalanisme és infinitament més dens, sòlid i variat que els programes electorals dels partits que l'han creat. Tal plantejament supera el tradicional error —i les interpretacions poc rigoroses que se'n deriven— consistent a "separar analíticament i descriptivament la història general del catalanisme de la història de la literatura catalana, de les seves arts i lletres i de les societats recreatives o populars".
