En el tercer centenari de la guerra de Successió i de l'entronització dels Borbó s'ha encetat un debat sobre les qüestions cabdals que es debatien aleshores a Espanya, més enllà del tema dinàstic. I, en concret, sobre les raons que van fer inclinar els països de la vella Corona d'Aragó a favor de Carles III l'arxiduc i les potències aliades enfront de Felip V.
Ernest Lluch, amb un estil suggestiu que obre noves vies d'interpretació històrica, ens apropa a les idees i a l'activitat de dos personatges clau de l'austriacisme, ambdós exiliats a Viena. D'una banda, el comte Juan Amor de Soria, que formulà la crítica més profunda a l'absolutisme borbònic des de l'òptica del sistema constitucional i representatiu, bo i propugnant el restabliment dels furs i les lleis dels diversos regnes. De l'altra, l'influent Ramon de Vilana Perlas, que fou secretari de Carles III l'arxiduc i que, a Viena, dirigí el Consell d'Espanya, sempre prop de l'emperador, i que encara el 1725 bregava perquè les converses de la pau de Viena no fossin desfavorables als catalans.
