Per França i Anglaterra

{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 L'any 1914, la Primera Guerra Mundial -tamb\'e9 coneguda com la Gran Guerra-va ser l'esdeveniment que va fer entrar el m\'f3n al segle XX. A la Catalunya que veia n\'e9ixer la Mancomunitat, enclavada dins una Espanya neutral, el gran conflicte europeu es va viure amb passi\'f3, entusiasme i amb una divisi\'f3 total entre german\'f2fils i aliad\'f2fils. Aquest grup majoritari, format per professionals liberals i la petita burgesia, va abanderar-se per Fran\'e7a i Anglaterra amb la voluntat de situar el pa\'eds al bell mig dels ideals nacionals, liberals i democr\'e0tics que estaven en joc als camps de batalla i poder participar de la nova Europa que s'hauria de construir amb la vict\'f2ria aliada. Amb aquest entusiasme aliad\'f2fil, un grup de periodistes, dibuixants, pol\'edtics i intel\'b7lectuals, molts d'ells membres de la Penya Gran de l'Ateneu -educats en la cultura francesa-, va decidir fundar la revista Iberia, que del 1915 al 1919 va esdevenir la publicaci\'f3 capdavantera dels defensors de l'entesa franco-brit\'e0nica. Claudi Ametlla, Rom\'e0 Jori, Antoni Rovira i Virgili, M\'e0rius Aguilar, Prudenci Bertrana, Eugeni Xammar, Alexandre Plana, Josep Maria Junoy, Feliu Elias "Apa", Pere Ynglada i Amadeu Hurtado, els principals homes \'f3'Iberia, van conformar aquesta elit proaliada i anys a venir tindrien un paper fonamental en la vida pol\'edtica, social, cultural i period\'edstica de la Catalunya dels anys republicans i, en molts casos, acabarien retrobant-se a l'exili franc\'e8s despr\'e9s de la derrota del 1939.
\par }