{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 La col\'b7lecci\'f3 Atles dels comtats de la Catalunya carol\'edngia contempla el per\'edode de m\'e9s de dos segles de domini carolingi (759-992). Els documents conservats de l\rquote\'e8poca s\'f3n a Catalunya significativament dels m\'e9s abundants d\rquote Europa, i faciliten de cartografiar amb molt de detall els territoris que aleshores depenien de la monarquia franca i que m\'e9s endavant reberen el nom de Catalunya Vella.
\par L\rquote Atles dels comtats de la Catalunya carol\'edngia es regeix per un doble ideal d\rquote exhaustivitat i de fidelitat. Exhaustivitat en el sentit que intenta reflectir sempre tota la informaci\'f3 que permeti ser traslladada a un mapa. Fidelitat, justament en el sentit de restar fidels a la realitat que exposen els documents, evitant-ne les interpretacions distorsionades.
\par L\rquote Atles dels comtats de Pallars i Ribagor\'e7a (v806-v998), vuit\'e8 volum de la col\'b7lecci\'f3, inclou un resum hist\'f2rico-cartogr\'e0fic de l\rquote evoluci\'f3 dels comtats estudiats i de la seva relaci\'f3 amb la resta de comtats catalans i de l\rquote Imperi franc. Els comtats de Pallars i Ribagor\'e7a tenen una hist\'f2ria amb una traject\'f2ria diferent de la resta de la Catalunya carol\'edngia, com queda constatat pels estrets lligams amb el comtat de Tolosa primer i m\'e9s endavant amb l\rquote Arag\'f3. El territori dels comtats s\rquote estenia per les actuals comarques del Pallars Sobir\'e0, el Pallars Juss\'e0, l\rquote Alta Ribagor\'e7a i bona part de l\rquote Alta i Baixa Ribagor\'e7a oriental i occidental aragoneses. Els autors tamb\'e9 tracten la Vall d\rquote Aran i la Conca Dell\'e0, encara que aquests dos territoris no pertanyien als comtats estudiats.
\par A continuaci\'f3, hi ha un apartat de mapes topon\'edmics (on per primera vegada se situa amb precisi\'f3 un bon nombre de noms de lloc, de construccions o de l\'edmits) que reflecteixen l\rquote origen d\rquote aquests top\'f2nims, ja que siguin preromans, romans, germ\'e0nics o \'e0rabs, aix\'ed com altres top\'f2nims d\rquote inter\'e8s hist\'f2ric i la cartografia de les advocacions de totes les advocacions documentades, que servien de vehicle de cohesi\'f3 de la poblaci\'f3, tant disseminada com aglutinada. La densitat de noms esmentats als documents \'e9s molt considerable, especialment a la rodalia de monestirs com Gerri, Ala\'f3 o Ovarra; per contra gaireb\'e9 no n\rquote hi ha a les terres altes i a les valls m\'e9s occidentals de la Ribagor\'e7a. En aquells llocs on s\rquote han conservat els documents, trobem l\rquote esment de nombrosos llocs habitats, sovint amb la seva esgl\'e8sia, situats molt a prop els uns dels altres.
\par Un tercer apartat ofereix la visi\'f3 econ\'f2mica del territori, amb la situaci\'f3 dels conreus, els boscos i les pastures, de les principals vies de comunicaci\'f3 i les activitats transformadores. La documentaci\'f3 que s\rquote ha conservat dels comtats de Pallars i Ribagor\'e7a permet veure que hi havia conreus de cereals, horts, arbres fruiters i vinyes, per\'f2 en l\rquote economia d\rquote aquesta regi\'f3 la ramaderia, l\rquote aprofitament del bosc i dels recursos (la sal i el ferro) havien de tenir m\'e9s import\'e0ncia de la que reflecteixen els textos.
\par Una bona col\'b7lecci\'f3 de mapes i dominis i jurisdiccions reflecteix les demarcacions i les possessions comtals, vescomtals, episcopals i mon\'e0stiques dels principals senyors en aquells segles carolingis. Es dediquen cap\'edtols espec\'edfics als dominis dels monestirs del territori: Santa Maria de Gerri, Santa Maria d\rquote Ala\'f3, Santa Maria d\rquote Ovarra, Santa Maria de Lavaix, aix\'ed com als dominis que hi tenien els monestirs de fora del comtat.
\par El volum acaba amb un \'edndex que compr\'e8n vora dos milers de noms, un patrimoni extraordinari ben apreciat pels investigadors medievals d\rquote arreu del m\'f3n.
\par }
