Almansor (938-1002), descendent d?un àrab d?ascendència iemenita que va participar a la conquesta d?al-Andalus amb Tariq b. Ziyad (711), ha quedat condemnat, malgrat la seva importància en la història de l?Occident musulmà medieval, a orbitar a l?univers de la vulgarització més barroera o bé a romandre ofegat en una erudició llibresca, atomitzada i especialitzada que situa el personatge i la seva època en un microcosmos intel?lectual d?abast reduït..La carrera d?Almansor, que va rebre la formació que corresponia al membre d?una nissaga de jutges i de savis, i el seu ascens constant a l?administració califal dels Umayya Banu Marwan s?han d?explicar en el marc de la relació d?al-Andalus amb el Magrib, que a Orient eren entesos com una sola unitat, i s?ha de tenir en compte que els moments decisius dins de la vida i la carrera d?Almansor es produiran al Magrib, aquell país que els andalusins d?Algesires podien veure des de la costa sense gaire dificultat