Si Amèrica fou l'espill en el qual es mirà l'home del Renaixement, Àfrica serà on l'home vuitcentista cobrarà consciència de si mateix. En la seua autoconstrucció ideològica, l'Europa burgesa del progrés i de la màquina necessitava mites, i el “continent obscur” li'ls va proporcionar amb escreix. Forjada amb els testimonis dels que el van recórrer, aquella fantasmagoria anomenada Àfrica serví per a enllestir la imatge de l'Altre inferior –que encarnaria el negre/proletari- amb la qual ressaltar l'excel•lència del blanc/burgès, per a reformular l'arquetipus de l'heroi representat per l'explorador, per a inventar l'antropologia, fornir la literatura de viatges, executar el colonialisme, esperonar el patriotisme i fer possible la missió redemptora inherent a la tradició judeocristiana. També serviria, i no de menys, d'obscur objecte del desig, perquè aquella civilització que adorava el déu de la raó mai no ha pogut oblidar el seu jo tenebrós, un jo que Àfrica li recordarà amb una insistència inquietant.
